A continuació exposem l’article elaborat per FSQ/ Associació per la Qualitat de Servei, que parla sobre la massificació a les destinacions turístiques en virtut del conveni de col·laboració amb la UCC.

Recentment s’ha posat sobre la palestra el tema de que algunes destinacions turístiques son víctimes de la massificació. Sembla un fet irrefutable, que depenent del context i la tipologia de la destinació, es pot matisar en quant a les seves conseqüències. No obstant, es una realitat patent reflectida pels mitjans de premsa, sense que es vegin solucions a curt termini per part de les institucions que són, en principi, les responsables d’aquest àmbit.

Tenint en compte el paper que ens toca jugar com associació que defensa la qualitat de servei, només podem abordar aquesta qüestió de manera constructiva. Som conscients de que el turisme pot ser un motor de desenvolupament sostenible, sense que impliqui conseqüències negatives tant pels visitants, com per als ciutadans residents.

Conseqüentment, es el nostre deure elaborar una anàlisi dels factors que han provocat aquesta situació, que portada a les seves últimes conseqüències, faci morir d’èxit una destinació que fa anys era una ciutat anodina o un poble sense cap connotació turística, però que cada vegada recapta més impostos por aquestes partides, o tenen més factor humà ocupat en el sector. Si no es prenen les mesures pertinents, aquesta ciutat o regió, pot patir un deteriorament en la seva imatge o reputació molt difícil d’esmenar en un futur, a part del cost econòmic que aquests municipis acusaran per perdre quota de mercat al no tornar els turistes, i haver-se replantejat la seva economia en aquest sentit.

Tipologia de destinació

  • Turisme Urbà. El cas de Barcelona o Madrid, son ciutats les quals la seva importància econòmica o administrativa, infraestructura de transports i esdeveniments organitzats de fama internacional, ha catapultat aquestes ciutats a un nivell de notorietat, que aconsegueix en la actualitat posicions hegemòniques a Europa, o inclús més enllà del continent.
  • Turisme Cultural. Les destinacions que adquireixen importància a nivell històric, artístic o de qualsevol altre registre que permeti captar l’atenció de visitants amb relació a la cultura que representen, son mereixedores també de un augment de fluxos turístics amb infraestructures que poden semblar en breus períodes de temps, saturats. Un bon exemple d’això seria Santiago de Compostela amb l’auge del Camino Jacobeo o Granada amb el Palacio de la Alhambra.
  • Turisme d’Oci o Esportiu. Les Illes Canàries, les Illes Balears o la Costa del Sol son les destinacions de major afluència de turistes, especialment en algunes èpoques estivals. La situació geogràfica privilegiada de les primeres, els atorga una temporada alta durant l’hivern, afavorint fluxos de nord-europeus en gran quantia. Cal dir que històricament aquestes destinacions ja han patit fa anys d’una planificació adequada, el que els ha portat a espantar a una part de la població que hi habitava i a més només poden ostentar com a reclam el baix cost dels seus productes. Totes les altres qualitats d’aquest producte, es veuen perjudicades greument por no tenir pes en la decisió del viatger potencial.

Factors desencadenants     

    1. La primera de las raons d’aquesta massificació turística la trobem en la situació del nostre país, el clima i la riquesa paisatgística, que l’han posicionat des de la dècada dels 50 del segle XX, como una destinació preferencial del anomenat “sol i platja”. Un tipus de producte, que sense grans costos de promoció, permet obtenir beneficis, a defecte de valor afegit, quan el volum adquireix importància. Per molts visitants europeus, aquesta es l’única modalitat que ens posiciona des del principi, amb el fàcil argument de la diversió nocturna assegurada.
    2. L’estratègia comunicativa dels governs autonòmics i central, així como la dels partits polítics, quan davant de les eleccions s’han tingut que definir respecte a polítiques turístiques, es quant menys escassa i s’ha basat en unes xifres triomfals de quantitat i milions de turistes, escalant rècords any rere any. (Adjunto vincle d’article de posicions dels partits abans de les últimes eleccions generals)
  1. Segons la OMT, cada any viatgen més milions de persones a nivell global, al marge de les conjuntures econòmiques, per la aportació dels països emergents, les seves situacions diplomàtiques i la estandardització econòmica de les tarifes aèries y hoteleres, així com les anomenades “estrelles de l’economia col·laborativa” (Airbnb o Uber) comercialitzades digitalment.
  2. El entorn geo-polític del sud d’Europa y el nord d’Àfrica ha portat, no només a Espanya sinó també a França o Itàlia a tenir que assumir una quota de mercat que no li corresponia fins ara. La inseguretat afegida pels atemptats terroristes complica encara més la situació, amb un mercat que no te més elecció pel viatger o la seva família que la de “les destinacions segures”.

 Transformació dels indrets

Quan per part de les autoritats competents, no es porta a terme una política turística (o d’un altre ordre afí) per pal·liar els efectes d’aquests canvis dràstics en la vida dels residents, apareixen tensions entre la població local, desvinculada a la activitat aquí referida i els visitants. En algunes destinacions com Barcelona (que entraria en la classificació per triple partida), comencen a fer creure al visitant que no es ben rebut. Referim aquí alguns exemples d’aquests canvis en els barris de ciutats como aquesta:

  1. El comerç de tota la vida, establert en els carrers oferint productes i serveis de proximitat desapareix a favor de la efímera distribució de souvenirs o regals de viatge per clientela que abans no existia. Això obliga als nascuts al lloc a desplaçar-se cap altres districtes amb el conseqüent perjudici pel medi ambient. En el cas dels mercats d’alimentació, alguns como la Boqueria o Santa Caterina -en menor mesura- a Barcelona, es veuen envaïts pels turistes. Això produeix que tant per l’afluència de gent (compradors potencials) com per la baixa qualitat del tracte dispensat, aquests mercats es desnaturalitzen, fent complicada la venda en els mateixos.
  2. Els aparcaments dels que abans es disposava pels locals desapareixen, ja que els autocars necessiten ampli espai para deixar pujar i baixar als seus grups. En aquesta como en altres mesures que afecten la vida de les persones, unes institucions justes deurien deixar opinar als “interessats”, per que no només siguin “perjudicats”.
  3. El paisatge humà canvia considerablement, donat que persones que abans no eren presents, deambulen constantment pels carrers amb les seves distintes necessitats i ritme diferent als locals, impedint el pas al estar prenent fotografies sovint dels carrers i monuments. Això te un efecte immediat sobre la comunicació.
  4. Els establiments de restauració canvien el tipus de producte a oferir, amb una homogeneïtzació del menjar enfocada als visitants que passen una hora o un dia en el indret, que acaben transformant-se en la majoria dels casos en establiments de menjar ràpid i/o barat. Molts empresaris tanquen els seus negocis.
  5. En els trens de rodalies, Renfe no te espai suficient per l’increment de viatgers, ja que la infraestructura pateix obsolescència des de fa molt temps. Es requeririen més vagons, però moltes estacions no els podrien servir (andanes massa curtes).
  6. Museus i monuments -aquest problema ja es crític a Europa- estan al límit de la seva capacitat. Es fa un turment visitar-los per les cues exteriors i interiors.

 Forum Service Quality / Associació per la Qualitat de Servei

Barcelona, Juny 2017

 Article vinculat:

Eleccions catalanes 21D. Propostes de turisme dels programes electorals