El ministeri de consum crea un avantprojecte de llei per prohibir la venda de lootboxes als menors de 18 anys entre altres mesures

Des de fa un temps es va comentant la preparació d’una llei pionera a Europa per regular el producte digital conegut com les “lootboxes” o “caixes de botí” tan populars als videojocs actuals. Tot i que també vol regular altres aspectes semblants de continguts digitals, la principal raó d’aquesta proposta de llei es regular aquestes pràctiques per tal de protegir als menors d’aquests mecanismes tant semblants als jocs d’atzar que es poden trobar en casinos.

Per qui no estigui al cas, les lootboxes son una cosa així com caixes o sobres les quals compres (amb moneda real o moneda del propi videojoc) i tenen un contingut aleatori amb un percentatge exponencialment inferior de que toqui un objecte o “ítem” superior a la resta. Aquests objectes generalment son continguts del propi videojoc que milloren o canvien l’experiència de joc, ja sigui a nivell visual o a nivell de jugabilitat. Un exemple clàssic i molt entenedor és en el conegut joc de futbol “FIFA” a on es poden comprar sobres els quals inclouen jugadors amb els que podrem jugar quan els aconseguim. Això vol dir que d’un altre manera no els podem aconseguir i els millors jugadors amb les millors estadístiques son realment difícils de tenir perquè han de sortir mitjançant aquest mètode. Es per aquest motiu que es crea la necessitat de anar comprant aquest producte sense la garantia de que t’acabi tocant realment el producte que vols i que per tant, es un joc d’atzar molt semblant als que podem trobar en casinos.

Ara bé el problema s’agreuja encara més quan aquests objectes digitals es poden comprar i vendre amb diners reals, existint pàgines web dedicades exclusivament a la compravenda d’aquestes caixes o ítems. Per causa d’aquest aspecte, es crea un mercat no regulat a on directament s’aposta (quan més apostis més possibilitats tens de tenir un ítem més car i valuós) per tal de obtenir un ítem valuós i treure’n benefici econòmic revenent-lo després als mercats que tenen les pròpies plataformes de videojocs.

A raó de tot això s’ha proposat tirar endavant una llei que reguli precisament aquest aspecte per tal de protegir els menors d’aquestes pràctiques tan perilloses que fomenten comportaments que poden acabar esdevenint ludopaties i a més, per aconseguir regular aquest aspecte per que existeixi una relació més sana entre el consumidor i el producte. Entre aquestes mesures trobem per exemple l’obligació de especificar les probabilitats que té cada “tirada” de donar premi i quines classes de premi tindrà. Per altre banda i en el tema de la protecció als menors, es proposa amb aquest avantprojecte de llei prohibir l’accés als menors de 18 anys. Per tant els menors de 18 anys no podran adquirir aquesta mena de productes. Per assegurar que es compleix aquest extrem, els videojocs amb aquestes pràctiques hauran d’incloure un procediment de verificació de l’edat mitjançant una comprovació del DNI o fins i tot utilitzant tècniques biomètriques (reconeixement facial entre d’altres).

Aquest punt genera, a la vegada, altres problemes greus per la privacitat de dades i es que aquesta empresa de videojocs tindrà accés a tots els DNI o fins i tot fotografies dels consumidors, que hauran d’emmagatzemar i protegir per tal de no vulnerar cap protecció de dades, cosa que sembla realment difícil.

És innegable que la voluntat de la llei es positiva: es un mercat que s’ha de regular. A més tenim l’oportunitat de ser els primers en tota la Unió Europea en fer-ho. Però també és clar que les formes han de ser les correctes, perquè aquesta llei també comporta sancions econòmiques que es podran aplicar en cas d’incompliment. Per aquest mateix motiu aquesta llei ha de tenir unes garanties i concrecions per tal de no generar indefensió ni inseguretat jurídica a les companyies de videojocs. Recordem que el sector dels videojocs al nostre país no només genera molts beneficis econòmics sinó que a més genera múltiples llocs de treball i que per tant s’ha d’aconseguir un equilibri entre la regulació contundent d’aquests aspectes nocius i la facilitat per aquestes empreses de solucionar el conflicte i poder complir la normativa.

També hem d’afegir que aquest avantprojecte de llei deixa fora molts altres aspectes conflictius sobre l’àmbit dels videojocs i les seves pràctiques fraudulentes o poc transparents amb els consumidors com per exemple tècniques de reforç positiu subconscients per mantenir al consumidor i que continuí jugant.

Des de la UCC estarem molt pendents aportant les nostres idees aprofitant el període de participació ciutadana que està obert fins el 23 de juliol.

Vols saber totes les novetats sobre consum?

Rambla. Sta. Mònica nº 10, baixos (Barcelona)

El nostre horari:

Dilluns a Dijous de 9.30h a 14h i de 15h a 18h

Divendres de 9.00h a 14h

934 546 776

ucc@consumidors.org

Amb el suport de:

agencia catalana del consum

2021. UNIÓ DE CONSUMIDORS DE CATALUNYA-UCC. Tots els drets reservats. 
  Política de cookies Avís legal i condicions

Web gestionada per TambiénNo