Tot i les “voluntats” del Govern de l’Estat, segueix vigent un IVA discriminatori per raons de gènere
El Govern, tot i tenir un ministeri públic dedicat únicament a la consecució de la igualtat, manté vigent la discriminació per raó de gènere en el tipus impositiu de l’IVA a l’hora de gravar els productes d’higiene íntima. Enguany tampoc s’ha inclòs la mesura als pressupostos generals de l’Estat.
Regulació dels preus
Actualment, els productes d’higiene femenina a Espanya tenen un gravamen del 10%. Un percentatge que també s’aplica a altres activitats com per exemple els serveis culturals o l’allotjament a un hotel.
De mitjana, una dona es pot gastar al llarg de la seva vida uns 6.000 € en productes d’higiene íntima.
Impostos? Es va modificar
La Directiva 2006/112/CE estableix des del 2007 que els productes han d’estar gravats amb un IVA mínim del 15%, tot i que certs béns poden estar subjectes a rebaixes, com per exemple els productes d’higiene femenina.
Tot i que en termes generals aquests productes pateixen un gravamen del 10% al territori espanyol, cal destacar que hi ha posicions diferents. Canàries va realitzar una modificació l’any 2018 i va reduir el gravamen d’un 3 a un 0%.
Un altre exemple seria el de Ceuta i Melilla, on s’aplica un 7% d’IVA a aquest tipus de productes.
Si bé al 2019 es va posar sobre la taula una possible reducció al 4% de l’IVA dels productes d’higiene femenina amb el projecte dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE), aquesta idea no va prendre forma i es va mantenir el 10%.
Altres països que ho han fet? Exemples
De forma similar al que va succeir a les Canàries, hi ha hagut altres països que han regulat el gravamen d’aquests productes, sent Kènia pionera al 2004 quan va eliminar per complet l’impost. D’igual manera, tant a Escòcia com a Canadà, Colòmbia, Ruanda o Irlanda s’ha reduït al 0% l’IVA dels productes d’higiene femenina.
Altres països han tractat d’abaixar considerablement el seu percentatge, com és el cas d’Alemanya passant d’un 19% a un 7%, o Regne Unit. Aquest últim va intentar eliminar el gravamen però finalment es va reduir fins a un 5%.
Mesures per facilitar-ne l’accés
Reduir el tribut i passar a ser considerat un bé de primera necessitat.
- Distribució per part d’espais públics a aquelles dones en situació d’exclusió, dones que estan a la presó, etc
- Informació sobre la pobresa contractual.
- Packs estalvi o cupons de descompte per adquirir els productes.
El fet que els productes d’higiene femenina tinguin un gravamen tan elevat, crea el que es denomina “pobresa menstrual”. Aquest fenomen, segons un estudi realitzat per l’Organització Period.org, arriba a afectar a un 20% de la població femenina mundial. A Espanya, per exemple, 2 de cada 10 dones no tenen accés a aquest tipus de productes donat el seu elevat cost.
La principal mesura per pal·liar aquesta problemàtica ha de ser considerar productes de primera necessitat i, en conseqüència, aplicar l’IVA superreduit. I, en un futur, eliminar el gravamen al complert. D’aquesta manera, els productes podrien ser accessibles per a tothom.
La Universitat de Vigo ha sigut pionera en dur a terme una acció destinada a distribuir aquests productes per totes aquelles estudiants, treballadores i persones interessades que ho necessitin. Això seria extrapolable a que es proporcionin de forma gratuïta tant a dones sense llar, o dones que es trobin a la presó. L’Organització Period Spain va entregar el passat novembre més de 70.000 signatures al Congrés sol·licitant que es proporcionin aquests productes de forma gratuïta als espais públics.
D’igual manera, a Catalunya es planteja implantar la distribució gratuïta d’aquests productes en els centres educatius de la Comunitat Autònoma, concretament copes menstruals. La Conselleria d’Igualtat i Feminismes va plantejar començar amb aquesta iniciativa avanç de finalitzar el curs 2021-22 a les alumnes que cursin 3r d’ESO i endavant.
En última instancia, es podria plantejar la creació de packs estalvi o cupons de descompte que permetessin adquirir aquests productes a un preu més raonable, de forma que aquelles persones amb una capacitat econòmica més reduïda aconseguissin aquests vals. Exemple d’això pot ser la iniciativa que algunes empreses de productes d’higiene femenina han dut a terme donant a organitzacions que reivindiquin la lluita contra la pobresa menstrual una quantitat de diners per cada adquisició d’un producte.
Des de la UCC, instem al Govern a fer efectives les mesures necessàries per acabar amb tota discriminació per raons de gènere, estant en aquest cas a les seves mans acabar amb aquesta situació.
