Els habitatges d’ús turístic (HUTS), una especulació més.

L’explotació de l’ús turístic dels habitatges havia estat originalment una economia informal i una realitat “al·legal” a la ciutat de Barcelona, quan cap a l’any 2008, coincidint amb la crisi immobiliària, l’Ajuntament de Barcelona va començar a registrar aquesta activitat des de la seva competència urbanística, en forma d’una llicència d’ús turístic dels habitatges en relació a les seves condicions d’habitabilitat. Aquesta competència municipal va registrar entre els anys 2008 i 2012 un número aproximat de 1.820 habitatges convertits en negoci turístic.

2012. La Generalitat de Catalunya a través del Decret 159/2012, s’apropià de les competències municipals en els habitatges d’ús turístic al considerar-les una activitat econòmica. El Govern d’Artur Mas i l’alcaldia de Xavier Tries, amb Jordi Martí Galbis al cap davant de Territori, varen acordar que, en la línia de les polítiques neoliberals i de les campanyes de privatitzacions dels bens públics, havien de donar impuls al turisme general i a aquesta activitat econòmica en particular, els anomenats Habitatges d’Ús Turístic (HUT), establint la concessió d’una autorització de la Generalitat, només amb un simple comunicat dels propietaris, permís que a més tindria un termini il·limitat.

Durant 4 anys la nova legislació va promocionar el negoci, inicialment d’economies familiars, per convertir-lo en un dels negocis més lucratius de la ciutat. Aquest espai d’oportunitats, exempt de l’impost del IVA, provocarà el desembarcament de societats com Airbnb, i altres fons d’inversió, per comprar edificis primer al Barri Gòtic i desprès a les zones centrals de l’Eixample, demanant noves autoritzacions, fins i tot amb famílies residents a dins. En pocs anys el 2016 la xifra de HUTS ja arribava als 9.107 habitatges, és a dir un creixement del 400%.

Aquesta activitat econòmica massificada tindrà unes conseqüències nefastes en la ciutat, creant-se conflictes de convivència, transformacions en el comerç, afectant a la cohesió social de la ciutat, però fonamentalment obrint la porta a l’especulació. Un habitatge amb autorització d’activitat turística en el mercat de compra-venda avui es cotitza avui un 20% més car, mentre que els habitatges veïns, perden un 20% del seu valor. Un efecte pervers de transferència de rendes fruit de l’especulació, en un mercat pretesament lliure¹.

PRIMERA REGULACIÓ

2016. Amb els primers símptomes de conflictes, l’Ajuntament de Barcelona amb Ada Colau d’alcaldessa, aprova regular aquesta activitat des de la Llei d’urbanisme davant l’impacte a la ciutat dels 9.107 HUTS i les seves conseqüències. L’entrada del nou ajuntament amb els Comuns, va començar a intervenir de forma audaç en aquest sector amb redacció el 2016 del Pla Especial d’ Habitatges d’ús Turístic (PEHUT)², establint restriccions a la implantació de nous habitatges d’ús turístic i imposant l’extinció de les llicències vigents per a aquest tipus d’activitats al centre de la ciutat després d’un termini transitori. No obstant, el PEHUT va néixer amb vocació de temporalitat i va romandre vigent fins a l’aprovació d’un nou planejament urbanístic de molt més gran abast.

2017. L’Ajuntament de Barcelona el 27 de gener de 2017, aprovà definitivament el Pla Especial Urbanístic per a la regulació dels establiments d’allotjament turístic, albergs de joventut, residències col·lectives d’allotjament temporal i habitatges d’ús turístic a la ciutat de Barcelona (PEUAT). L’objectiu era regular en conjunt la implantació d’establiments d’allotjament turístic, així com els albergs de joventut, habitatges d’ús turístic i llars compartides. Aquesta regulació responia a la necessitat de fer compatibles els allotjaments turístics de la ciutat amb un model urbà sostenible basat en la garantia dels drets fonamentals i la millora de la qualitat de vida.

La proposta del PEUAT era la de “zonificar” la ciutat i establir uns criteris de distribució i equilibri territorial evitant les grans concentracions. Les zones eren les següents: la Zona 1 de decreixement on no es concedirien noves llicències, la Zona 2 de manteniment del nombre de places, Zona 3 on es permetria nous establiments i l’ampliació dels existents, una Zona 4 amb regulació específica i les Àrees de Tractament Específic i Eixos.

LA BATALLA JURÍDICA DEL 2018 AL 2021

Aquesta iniciativa, suposà la suspensió de llicències, aturant l’allau de noves sol·licituds, però obrí un període de litigis de competències entre les dues administracions generant sentències de nul·litat del TSJC entre el 2018 i el 2021. Abans de la fermesa de les sentències de nul·litat, varen entrar només al Districte de l’Eixample un total de 1.136 comunicacions prèvies d’inici d’activitat d’habitatges d’ús turístic al Districte de l’Eixample que són inadmeses en primera instància, però que generaran un total de 585 recursos d’alçada³.

2022. Finalment el Plenari del 23 de desembre de 2021 del Consell Municipal va aprovar definitivament el text del nou Pla d’allotjaments turístics, i la seva entrada en vigor data del 26 de gener del 2022, amb la publicació al BOPB. Tot i així el sector hoteler va interposar 428 recursos contenciosos administratius, que amb sentència ferma l’Ajuntament de Barcelona, ha hagut d’executar i acceptar la incorporació d’aquestes noves llicencies de HUTS, tot i de forma limitada, fins a assolir el numero total de 9.752 HUTS l’any 2023.

2023. La Generalitat amb el govern de Pere Aragonés aprova el Decret Llei 3/2023 de 7 de novembre, de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels Habitatges d’Ús Turístic de la Generalitat de Catalunya, situant Barcelona com un municipi amb el mercat d’habitatge tensionat on s’ha d’analitzar i reajustar l’oferta d’allotjaments turístics. Amb aquest decret es retorna la competència urbanística de les llicencies dels Habitatges d’ús turístic als ajuntaments, i alhora fixa un termini de vigència de 5 anys, amb l’excepció d’una pròrroga de cinc anys més si s’acredita haver fet una inversió molt elevada.

2025. Tres sentències donen la raó a l’Ajuntament de Barcelona en el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) de 2021, que limitava el creixement de places hoteleres i vetava el lloguer d’habitacions por períodes inferiors a 31 dies. Les resolucions donaven resposta negativa als respectius recursos en contra del PEUAT presentats per l’Associació d’apartaments turístics APARTUR, l’entitat Amics del Passeig de Gràcia i la promotora immobiliària i hotelera ATIR H.Paral·lel⁴.

2026. El darrer cens dels HUTS del mes de maig de 2026⁵, ja dona un total de 10.633 llicències, un creixement del 17%, permès a les Zones 3 i 4, però que inclouen també l’execució de les esmentades sentències per a nous HUTS, situats en un 80% precisament en la Zona 1, on el PEUAT havia establert el decreixement i la prohibició de noves llicències. Un lideratge que se l’empoten els districtes centrals, en especial la Dreta de l’Eixample amb 1.802 HUTS⁶.

Va ser en aquest context, quan l’actual alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va fer el 2024 la famosa promesa electoral de que un cop caduquessin els 5 anys, és a dir el 31 de novembre de 2028, no es renovarien les llicències dels HUTS, i per tant quedaran sense efecte⁷.

COM GESTIONAR EL MENTRESTANT

Lluny de considerar una solució, unes promeses electorals realitzades pel següent mandat pel 2027 del qual es desconeix el resultat electoral, cal gestionar sens dubte el “mentrestant” i la solució dels conflictes de convivència, sabent que en determinades circumstàncies l’Ajuntament té competències per retirar una llicència o gestionar un marc jurídic que ho permeti. Això vol dir que, durant aquest interregne es possible fer actuacions que considerem de caràcter d’urgència:

10 MESURES :

1. Inspeccionar i sancionar els habitatges d’ús turístic il·legals, així com els portals immobiliaris.
2. Retirar les llicències d’HUT no activades o que afecten a habitatges amb contractes de lloguer vigents o altres activitats, per incompliment de l’objecte de la llicència.
3. Establir un Reglament municipal dels HUT, annex a la llicència, per a aquells edificis amb comunitats llogateres o propietàries.
4. Implantar de forma reglamentada de sistemes de mediació en els conflictes.
5. Aplicar sancions als conflictes inclosa la retirada de la llicència en cas de reincidència.
6. Penalitzar la compra-venda i l’especulació dels habitatges amb llicències d’HUT, amb retirada de la llicència, per haver perdut l’objectiu de la seva funció.
7. Fomentar fiscalment el retorn i recuperació dels HUT per destinar-los al mercat regulat de l’habitatge
8. No modificar el PEUAT a mida dels interessos dels poders econòmics, sinó al servei dels ciutadania.
9. Destinar un mínim del 25% de la taxa turística a polítiques d’habitatge.
10. Decreixement de la promoció i la pressió turística a la ciutat.

 

LA PROPERA BATALLA JURÍDICA PER L’ELIMINACIÓ DELS HUTS

Com assegura el propi tinent d’alcalde de Barcelona Jordi Valls⁸, “eliminar els pisos turístics no serà una cosa fàcil”. Venim d’unes polítiques neoliberals que han acostumat als poders econòmics a unes taxes molt altes de beneficis i també han generat sectors laborals que es veuran afectats. Els precedents en judicialització de la política urbanística ja els coneixem, el que no sembla que coneguin aquests sectors, es que el PEUAT permet la relocalització de noves activitats fora de les àrees centrals i la transformació d’aquestes activitats en altres models més compactes i per tant més assimilables per a la ciutat, com poden ser els albergs, residències i hotels, explotacions que no estan limitades a les zones 3, 4 i a les ATEs.

El lobby del món hoteler ja te present això i s’estan afanyant a concentrar els HUTS en blocs de propietat vertical per poder-los consolidar allà on el PEUAT ho permet, no sense l’ajuda de la BRIMO per acabar de desnonar els últims residents. De fet aquesta és una petició específica de les pressions del lobby hoteler, ja que aquest sector és també un dels grans tenidors de HUTS, que els utilitzen com a complement d’un servei qualificat o bé quan el seu establiment hoteler arriba al 100% d’ocupació.

Es evident que la ciutat ja no pot suportar més creixement turístic i cal posar fre als efectes de la globalització: Cal definir quin és el model de ciutat que volem i encaminar aquest cap el decreixement turístic, trencant la dependència econòmica del turisme, un 13,5% del PIB, i apostant per la reindustrialització i els valors del coneixement i la investigació i recerca. En altres paraules: reduir la nostra dependència del sector de serveis i fer créixer els sectors tecnològics i industrials, tesis reiterades per la classe política però mai posades en pràctica de forma efectiva.

Jaume Artigues, Comissió d’Habitatge de la FAVB.