Els catalans destinen al voltant del 64% del seu sou brut a pagar el lloguer del seu habitatge. El percentatge dedicat al lloguer a Catalunya supera el 60% (arribant al 64% segons dades recents), una xifra molt superior a la mitjana estatal espanyola que se situa entorn del 47%. A Barcelona ciutat, tot i estar regulat el preu mitjà del lloguer s’ha situat en uns 1.137,35 euros mensuals (uns 16,89 euros per metre quadrat). Els organismes internacionals recomanen no destinar més del 30% dels ingressos a l’habitatge per poder cobrir la resta de necessitats bàsiques, un llindar que a la pràctica es duplica en moltes llars catalanes.
Segons els informes i anàlisis de la Unió General dels Treballadors (UGT), l’impacte del preu del lloguer sobre els salaris ha arribat a una situació crítica, convertint-se en el factor principal que esprem el poder adquisitiu i dilueix els increments salarials aconseguits en la negociació col·lectiva. Les conclusions principals de la UGT en el seu informe sectorial i territorial de 2023 detallaven l’impacte exacte d’aquesta problemàtica. Segons els paràmetres econòmics, no s’hauria de destinar més d’un 30% o 40% del sou a l’habitatge. No obstant això, les dades de la UGT adverteixen que només en el 15% dels casos analitzats el lloguer suposa menys del 40% del salari net. En el 85% restant, el sobrecost és desproporcionat i expulsa les famílies treballadores dels seus barris.
Comissions Obreres de Catalunya (CCOO) va presentar el 2023 un estudi demolidor sobre salaris i preus de l’habitatge a Barcelona. L’augment del preu del lloguer s’ha menjat gairebé tota la pujada dels salaris de la darrera dècada, ofegant l’economia de les llars. A districtes amb rendes més baixes (com Nou Barris o Horta-Guinardó), el preu del lloguer ha crescut fins al doble o triple del que ho han fet els salaris en el mateix període. Els increments més dràstics es pateixen en el moment de signar un contracte nou o de renovar-lo al mercat privat no regulat.
La postura de la Confederació General del Treball (CGT) respecte del preu de l’habitatge és de confrontació absoluta amb el mercat actual, denunciant que l’especulació immobiliària “segresta” els salaris de la classe treballadora. El sindicat defensa obertament la convocatòria d’una Vaga General pel dret a l’habitatge digne i accessible, articulada al voltant de les següents demandes clau sobre el mercat immobiliari: baixada efectiva dels preus, expropiació i recuperació dels fons voltor, regulació del lloguer i aturada total dels desnonaments.
Els sindicats educatius a Catalunya com USTEC-STEs, denuncien que la crisi de l’habitatge és també una crisi educativa perquè la precarietat residencial afecta directament les condicions de vida i d’aprenentatge de l’alumnat. Denuncien formalment que “la crisi de l’habitatge és també una crisi educativa” a causa de la pobresa infantil d’un 35% dels infants, més d’un 10% dels menors viuen en habitatges insalubres i gairebé el 70% dels desnonaments afecten llars amb menors, provocant desplaçaments forçats i un augment de la matrícula viva als centres escolars.
La crisi de l’habitatge s’està reconeixent a Catalunya com una emergència de salut pública
La crisi de l’habitatge s’està reconeixent a Catalunya com una emergència de salut pública, amb protestes recents de professionals sanitaris de CAP i hospitals a través d’organitzacions com La Capçalera, que adverteixen que no hi pot haver salut sense un lloc on viure. L’impacte en la salut mental es mesura en què el 42% dels joves d’entre 25 i 34 anys afectats per la crisi habitacional pateix malestar emocional o problemes de salut mental a causa de la sobrecàrrega econòmica. Els professionals de la sanitat assenyalen que els desnonaments i la precarietat agreugen malalties cròniques i impedeixen un seguiment mèdic adequat.
La Unió de Consumidors de Catalunya (UCC) s’ha posicionat de manera contundent davant l’actual crisi de l’habitatge, titllant la situació d’insostenible. L’organització denuncia obertament la indefensió que pateixen els llogaters i el fort impacte social i econòmic dels desnonaments, reclamant el retorn als contractes indefinits, més recursos públics i inspeccions i assessorament en clàusules abusives i hipoteques.
La Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) va presentar el mes de novembre de 2025 l’estudi SOS Habitatge: anàlisi de la situació de l’habitatge a Barcelona des del moviment veïnal, un informe exhaustiu elaborat per les comissions d’Habitatge i Urbanisme de la federació. El treball, que abasta el període 2016-2024, incorpora una àmplia recopilació de mapes —des de visió de ciutat fins a escala de districtes i barris— elaborats per Voltes Cooperativa, que permeten identificar tant la distribució de l’habitatge protegit com les principals operacions immobiliàries especulatives. La conclusió és que el Full de Ruta actual de la ciutat és el de la gentrificació dels residents locals i la seva expulsió cap a perifèria, provocant una crisi sense precedents en la cohesió i sostenibilitat urbana.
Poques vegades en un segle s’han donat tantes unanimitats davant d’una crisi social com la de l’habitatge. Tampoc s’havia donat mai aquesta excepcional afectació tan transversal a totes les capes socials, a tots els sectors laborals, educatius, sanitaris… i en definitiva a la distribució de la riquesa de la societat.
Jaume Artigues, Comissió d’Habitatge de la FAVB