La inflació dels darrers anys ha transformat tant els hàbits de consum com les estratègies empresarials. Mentre els consumidors busqueu descomptes o recorreu a marques blanques per reduir despeses, moltes empreses han optat per abaixar els costos de producció per no perdre clients.
Tanmateix, algunes marques han adoptat tàctiques qüestionables per mantenir els seus preus, donant lloc al fenomen conegut com a “cheapflació”.
En què consisteix?
Aquest terme, fa referència a una pràctica emprada pels fabricants en temps de crisi econòmica. Consisteix a substituir ingredients o materials per alternatives més barates i de menor qualitat, sense modificar el preu del producte.
Tot i que aquesta estratègia permet a les marques mantenir-se al mercat i augmentar el seu marge de benefici, els principals perjudicats són els consumidors, que acaben pagant el mateix per un producte de menor qualitat o en menor quantitat.
Aquesta pràctica també afecta sectors com la moda i l’electrònica, on es fan servir materials més barats sense que el consumidor se n’adoni fàcilment.
Un canvi poc visible per als consumidors
Tot i que aquesta pràctica no és il·legal si es comunica correctament en l’etiquetatge, la manca de transparència I claritat és un problema.
Per fer-hi front, l’UCC convida a les empreses a concienciar amb el benestar dels consumidors i convida a totes les persones consumidores a presentar reclamacións per manca de transparència (en cas d’existir) i garantir que rebeu la informació d’una manera més clara.
Altres països, com França i Alemanya, han implementat una modificació a la Llei General per a la Defensa dels Consumidors.